Els mars lunars son unes planes sàltiques que es formaren amb antigues erupcions volcàniques. Els primers astrònoms els donaren el nom de «mars» per l'aspecte que ofereixen vists des de la Terra. A causa de la seva composició rica en ferro, reflecteixen menys llum que els altiplans lunars, i per tant tenen un aspecte més fosc. Els mars cobreixen un 16% de la superfície lunar, La nomenclatura usada tradicionalment per la Lluna inclou també un «oceà» (oceanus), així com «llacs» (lacus), «pantans» (palus) i «badies» (sinus). Aquests últims són més petits que els mars, però tenen la mateixa naturalesa i les mateixes característiques.

Mare Serenitatis ("Mar de la Serenitat").

Es localitzat dins de la conca Serenitatis, la qual és del període Nectarià. El material que envolta el mare és de l'Imbrià inferior, mentre el material de la mare és del període Imbrià superior. El basalt del mare cobreix una majoria de la conca i desborda al Lacus Somniorum al nord-est. Mare Serenitatis connecta amb Mare Tranquillitatis cap al sud-est i toca amb Mare Vaporum al sud-oest. Mare Serenitatis és un exemple d'un mascon, una regió gravitacional anòmala a la Lluna.

El Mare Tranquillitatis («mar de la tranquil·litat»).

El material del mar a la conca està constituït per basalts intermedis i recents de l'Imbrià superior i te una superfície de 876 km. Les muntanyes que l'envolten pertanyen a l'Imbrià inferior, però la conca en si és probablement prenectariana. La conca té uns marges irregulars i no té una estructura multianul·lar definida. La topografia irregular de la conca i el terreny que l'envolta és causada per la intersecció de les conques dels mars Tranquillitatis, Nectaris, Crisium, Fecunditatis i Serenitatis.
Aquest mar té un lleuger to blavós respecte a la resta de la Lluna, el seu color es deu probablement a un major contingut de metalls al sòl i roques basàltiques.

Mare Fecunditatis ( "Mar de la Fertilitat")

Mar lunar amb 840 km de diàmetre. La conca de Fecunditatis va ser formada en el període Prenectarià, mentre que el material de la conca que envolta el mar és del nectarià. El material del mar és del període imbrià superior i és relativament prim comparat al Mare Crisium o Mare Tranquillitatis. Aquesta conca és superposada amb les conques Nectaris, Tranquillitatis, i Crisium.

Mare Crisium (Mar de la Crisi).

És un mar lunar localitzat al quadrant nord-est de la Lluna prop de la vora al nord-est del Mare Tranquillitatis. És una mar situada en una conca del període Nectarià (fa 3,85 bilions d'anys). El seu diàmetre és de 556 km, tot i que el diàmetre de l'anell principal és de 740 km. La seva àrea és de 176.000 km².
La base del Mare Crisium és molt plana i es troba aproximadament 1,8 km per sota del 'nivell del mar' de la Lluna, mentre que la vora externa està uns 3,34 km per sobre del nivell del mar lunar.

Mare Undarum (Mar de les ones).

Just al nord de la Mare Spumans es trova el Mare Undarum , entre el cràter Firmicus i la vora est de la cara visible de la Lluna. Pertany a la conca Crisium, una zona de 740 quilòmetres de diàmetre plena de llacs (lacus) elevats, que envolta la Mare Crisium. Té un diàmetre de 243 km.
El material de la conca que envolta a la mar és del període Nectàric, i el basalt interior és de l'Ímbric Superior.

Mare Anguis ("Mar de la Serp")

 Situat en la cara visible de la Lluna. Posseeix un diàmetre de 150 quilòmetres. Localitzat en la conca de Crisium, el mare Anguis forma part del sistema Nectarià (es va formar durant el període Nectarià). La seva superfície és fosca com la de tots els mars lunars, ja que està coberta de basalt.

Mare Spumans  ("Mar escumós")

 És una mar lunar, localitzada al sud de la Mare Undarum, en la cara visible de la Lluna. És un dels llacs (lacus) elevats que es troben en la conca Crisium, una zona de 750 km de diàmetre que envolta la Mare Crisium. El material de la conca que envolta el mar és del Nectarià, mentre que el basalt intern és de l'Imbrià superior. El cràter Petit (abans anomenat Apollonius W), que es troba en la paret oest de la mar, és fàcilment visible, pel seu color blanc i el seu sistema de raigs. 

Mare Smythii 

Mare Smythii  ("Mar Smyth")

 Localitzat en l'equador lunar, en el costat est de la cara visible de la Lluna.[1] Té un diàmetre de 373 km, i una àrea de 51.950 km², La conca Smythii, on es localitza el mar, és del període Pre-Nectarià, mentre que el material circumdant és del Nectarià. El material intern del mar és un basalt ric en alumini, que correspon a basalt del període Imbrià Superior cobert amb material de l'Eratostenià.

Mar Nubium ("mar de núvols")

És un mar lunar en la conca de Nubium en la cara visible de la Lluna. El mar és localitzat just cap al sud-est d'Oceanus Procellarum. Té un diàmetre de 715 km.

La conca que conté Mare Nubium és creu que ha estat part del sistema Pre-nectarià, amb el material de la conca circumdant del període imbrià inferior. El material del mar és del imbrià superior.

Mare Anguis ("Mar de la Serp")

Mare Spumans (Mare Mare Humorum (el "Mar de la humitat") és un mar lunar. La conca de l'impacte compta amb 825 quilòmetres.scumós)

Mare Insularum (Mar de les Illes)